Medicina Tradicional Xinesa, un article publicat per Jordi Capdevila

Jordi Capdevila (el primer de blau) a Pekín, l'any 2006, a l'eixida de l'Hospital amb els seus companys de MTX de la Promoció 2002-2006.

*

Vivia lluny, molt lluny d’aquí i d’això en fa ja potser més de tres o quatre mil anys. Aquest home tenia uns pams de terra per al cultiu, una vaca, tres xais, alguna gallina i podría ser que també uns pocs conills. Igual com fan els pagesos d’ara, es llevava amb el sol i es retirava amb la foscor. Els cicles naturals de la terra i els ritmes dels animals així ho demanaven. També, de la mateixa manera que ara, les diferents estacions de l’any donaven al pagès diferents tipus de feina.
El nostre pagès es deia Cai i era molt espabilat. Entenia a la perfeció tot el que li havia explicat el seu pare sobre les coses de la terra i el camp. A la vegada el seu pare ho havia après de l’avi, i aquest del besavi… i així fins on els temps es perden.
En Cai entenia que si les síndries surten a l’estiu és per l’abundància d’aigua que porten per compensar la calor i la sequera que produeix. Entenia que a l’hivern, el fred impedía la floració de determinades flors. Entenia totes aquestes relacions de la naturalesa. L’univers constituia un conjunt on totes les coses estàn íntimament relacionades entre sí. Igualment, a l’interior del cos humà poden succeir esdeveniments al mateix nivell que a l’exterior.

Aquesta idea primera, evolucionada amb els anys, és l’inici del que més tard va conformar les maneres de pensar i de viure a tota l’xtensió territorial on vivía en Cai: la Xina. El xinesos, durant mils d’anys, han observat els processos vitals i les relacions entre l’ésser humà i el seu entorn. A partir d’aquesta observació, l’art de la medicina xinesa ha desenvolupat unes maneres d’entendre el funcionament del cos humà com un estat d’equilibri global i harmonia que coneixem com a salut. Han desenvolupat un vocabulari per descriure milers de subtils patrons corporals que contitueixen la base dels desequilibris, malaltía o de l’harmonia, salut.
Any 2006, Beijing, Hospital Xi Yuan, set del matí. El doctor Cai es prepara per a començar les visites. Som a la sala de consultes externes de Medicina Interna. Es presenta una dona d’uns quaranta anys amb la panxa molt adolorida i eructes àcids. També es queixa de mal de cap. El mal de panxa és agut, disminueix quan es fa una mica de massatge però ni l’aplicació de calor ni de fred la consola. Es una dona taciturna, propensa a enfadar-se per qualsevol cosa i amb tendència a la melangia. El dolor és més intens durant la menstruació. L’aspecte de la llengua és normal però el pols és “fort” i “tens”. El doctor Cai fa el diagnòstic: Bloqueig del Qi de Fetge afectant a la Melsa. Li recepta una medicació a base d’herbes com el Bupleurum. Paeonia lactiflora, Angèlica sinensis, Poria cocos….que formen la fórmula coneguda com a Xiao Yao San.
A les consultes de Ginecologia la doctora Ma visita una noia amb regles molt doloroses, poc abundants, presencia de coalls i dolor continu. La noia, d’uns dinou anys, és molt nerviosa. El color de la llengua és morat i el pols és de “corda” i “rugós”. El diagnòstic és dismenorrea per estasi de sang. Li recepta la fórmula Tao Hong Si Wu Tang: Ligusticum chuanxiong, Angèlica sinensis, Rehmania glutinosa, Prunus pèrsica….
A la mateixa hora, al departament d’Acupuntura, el doctor Gong treballa amb un home d’uns trenta anys afectat d’una Lumbalgia aguda posant-li agulles als punts V24-V25-V27-V40-V60-…….

Els continguts de la Medicina Tradicional Xinesa (MTX) són de difícil transcripció ja que representen una forma de pensar aliens a la nostra cultura. No té massa sentit intentar traduir el seu llenguatge al llenguatge de la nostra Medicina Occidental(MO) perquè abordar la MTX amb mentalitat cientifista pot ser tan complicat com reduir la qualitat a la quantitat, imatges a figures geomètriques, la intuició al càlcul estadístic…
Avui en Cai ha passat tota la tarda plantant les canyes per a la crescuda de la tomaquera. Ha tornat a casa amb mal de cap i estornudant, una lleugera picor al coll i mucositat abundant i molt líquida. La tarda ha estat freda, humida i amb molt de vent. A casa posa l’aigua a l’olla per bullir; del saquet de les herbes en treurà l’ephedra, la canyella, prunus i regalèssia. A patit una atac de vent fred Es pren la tisana i a dormir. L’endemà es trobarà molt millor.

Menorca 2006, Alaior. La Carme, arquitecta, ha passat tot el matí a peu d’obra. A migdia a tornat a casa estornudant, amb mucositats abundants, mal de cap i una lleugera picor al coll. El matí era fred, humit i amb molt de vent. Ha telefonat al seu amic Pol. En Pol és metge de MTX. Li recepta Ma Huang Tang: Ephedra sínica, Cinnamomum cassia, Prunus armeniaca i Glicyrrhiza uralensis. A més li posa agulles a VB20, IG4, P7, E36…( li ha diagnosticat Atac de Vent Fred).
Es difícil d’entendre que un diagnóstic útil avui en dia, sigui el mateix que es feia en temps d’Hipòcrates, i que el tractament actual segueixi sent el remei ancestral introduit fa tres mil anys per un savi eremita.
La mtx és molt antiga i experimentada. Els orígens dels seus plantejaments teòrics cal cercar-los en els origens del seus elements filosòfics més bàsics: teoría del Yin i el Yang i teoría dels cinc elements (foc-aigua-terra-metall i fusta) com a més importants però presents no només en l’àmbit de la medicina sinó també en els costumaris més arrelats de la seva cultura, com el te o el menjar amb bastonets.Té un llenguatge i una teoría fisiològica pròpis. La teoría dels meridians i els seus punts d’acupuntura en són fills directes.

Per entendre la totalitat del sistema mèdic xinès, s’ha de presentar en el seu àmbit cultural: traduir no només les paraules, sinó les idees que hi ha al seu darrerad. Però els senyals i símptomes del cos humà són els mateixos a la Xina que a Budapest. L’únic que varia és la manera d’interpretar-los, de nombrar-los i de tractar-los.
Aquest estiu he tingut la oportunitat d’estar en període de pràctiques unes setmanes a l’hospital Xi Yuan de MTX de Beijing. He pogut treballar als departaments de dermatología, ginecología, cardiología,digestiu, acupuntura i neurología. Allà he après algunes coses importants. Una d’elles és que la MTX realment existeix i funciona. El que per a nosaltres és exòtic, desconegut i llunyà, per a ells representa el normal i quotidià. També per als xinesos la nostra medicina ha representat (en alguns llocs llunyans encara ara ) durant segles el desconegut, enigmàtic i exòtic món occidental.

L’altra cosa important és que els xinesos han estat capaços de sumar el milllor de la seva medicina amb el bo i millor de la medicina occidental, sense necessitat de cap mena de rivalitat ni confrontació. Simplement s’han pogut entendre perquè han sabut sumar enlloc de procurar disoldre unes maneres i tècniques en les altres. Els resultats i l’èxit van a parar únicament a la milloria del pacient, a tornar-li les seves pautes de salut i per tant a la seva vida digna; els beneficis són la victòria sobre el dolor i el patiment en tantíssims casos.
Si ajuntem l’oli i el vinagre (això també ho sabia en Cai i ho sap la Carme) no es disolen l’un en l’altre (això també ho saps tu, i vostè també, i jo….), però quantes amanides no hem trempat sumant l’un amb l’altre? I que bones que són!!!.

Jordi Capdevila Val