Blogia
Febrero Loco

Vicent Andrés i Estellés (Burjassot 1924 - València 1993)

Vicent Andrés i Estellés (Burjassot 1924 - València 1993)

 

Postal

     D’ells ahunits surt amor, d’algun acte.
             
Ausiàs March.

Arbres de l’Albereda, aquella font amable
que sona entre les fulles, el carrer de Colom,
el carrer de Russafa, i enllà el carrer de Xàtiva.
Caminàvem els dos aquell dia d’agost.
Tu duies un gesmil, distreta, en una mà.
Duies un vestit blanc que cenyia el teu cos.
No gosava tocar-te. Et mirava, només,
amb un amor tan gran com la Seu de Mallorca,
un amor cast i humil, un amor religiós,
amb unes ganes de plorar d’agraïment
perquè t’havia dit que et volia i m’havies
contestat que em volies. Irromperen de sobte
les trompetes de jazz, el carrer de Russafa
tan divers dels neons en els establiments,
alegre de teatres, de cafès i de vida.
Tu duies un gesmil en una mà;recorde 
com el vares tallar mentre et parlava jo.
En arribar a casa, el duies a la boca.

 

Postal

     De ellos juntos surge amor, de algún acto.
              Ausiàs March.

Árboles de la Alameda, aquella fuente amable

que suena entre las hojas, la calle de Colón,

la calle de Ruzafa, y allá la calle de Játiva.

Caminábamos los dos aquel día de agosto.

Tu llevabas un jazmín, distraída, en una mano.

Llevabas un vestido blanco que ceñía tu cuerpo.

No quería tocarte. Te miraba, nada más,

con un amor tan grande como la catedral de Mallorca,

un amor casto y humilde, un amor religioso,

con ganas de llorar de agradecimiento

porque te había dicho que te quería y me habías

contestado que me querías. Irrumpieron de repente

las trompetas de jazz, la calle de Ruzafa

tan variada en los neones de los establecimientos,

alegre de teatros, de cafés y de vida.

Tu llevabas un jazmín en la mano; recuerdo

como lo cogiste mientras te hablaba yo.

Al llegar a casa, lo llevabas en la boca.

 

http://www.mallorcaweb.com/mag-teatre/estelles/index.html

 

 

0 comentarios